Marató de Tarragona 2015 - Una marató diferent amb sorpresa final

.

Em vaig inscriure a la marató de Tarragona, aprofitant la promoció especial de les primeres 48 hores d’inscripcions, sent conscient que només hi hauria dos mesos de diferència amb València i tant sols amb la intenció de fer “una sortideta llarga en grup”.

Maratón de Tarragona - Una maratón diferente con sorpresa final

Me inscribí en el maratón de Tarragona, aprovechando la promoción especial de las primeras 48 horas de inscripciones, siendo consciente de que sólo habría dos meses de diferencia con Valencia y sólo con la intención de hacer "una salida larga en grupo"

Marató de València - La cirereta del pastís

.

La preparació

Després del fiasco de Sevilla d’intentar atansar-me a les 3h10’ vaig començar a pensar en València com a opció per fer el següent intent. La planificació específica no comença fins a finals d’agost pel que dedico l’estiu a preparar i córrer alguna cursa de trail, i aprofitar per intentar convèncer algun company per acompanyar-me a València. Finalment l’Alex i el Josep cauen en la temptació, encara que no vaig tenir que insistir gaire (jejeje).

Maratón de Valencia - La guinda del pastel

.

La preparación

Tras el fiasco de Sevilla de intentar acercarme a las 3h10' empecé a pensar en Valencia como opción para hacer el siguiente intento. La planificación específica no comienza hasta finales de agosto por lo que dedico el verano a preparar y correr alguna carrera de trail, y aprovechar para intentar convencer algún amigo para acompañarme en Valencia. Finalmente el Alex y el Josep caen en la tentación, aunque no tuve que insistir mucho (jejeje).

Marató de Sevilla. A la tercera va la vençuda.

La història de la meva marató de Sevilla comença a finals de setembre quan amb la família decidim que l’aprofitarem com a excusa i marxarem a passar un cap de setmana llarg per terres andaluses, així és que amb molt temps d’antelació faig la inscripció i començo a preparar la planificació de l’entrenament. Una planificació efectiva, malgrat les "comilones de Nadal" entre mig (jejeje), ja que conforme anaven passant els dies em trobava realment bé, i molt ben planificada, valgui la redundància, fins tres setmanes abans de la marató.

Marató de Barcelona – Ja en van dos

El dissabte al matí marxem amb la família cap a Barcelona. Anem directament cap a Montjuic  per recollir el dorsal i donar un tomb per la fira del corredor. Aprofitem i entrem al pavelló de la “Pasta Party” a menjar un plat escàs de pasta que no ens evitarà tenir que buscar un restaurant per acabar d’atipar-nos.

Per la tarda  donem un tomb per la ciutat resseguint part del circuit de la cursa i anem a casa d’uns amics on passarem la nit. Un bon plat d’espaguetis per sopar i a dormir aviadet encara que sé perfectament que no podré dormir gaire. I efectivament així és, encara que comparada amb la nit que vaig passar a Donosti,  la del dissabte em sembla una meravella XD

Donosti 2012 - La primera ja es al sac

Cap a Donosti

El dissabte al matí marxem amb la família ben d’hora cap a Donosti. Una parada ràpida a l’hotel per deixar les maletes i anem cap a Anoeta, on havíem quedat amb el meu germà per recollir el dorsal.